Solstici

I la nit del solstici tots dos es retrobaren al cromlech, on engendraren de nou la humanitat.

Mors, mortis

El carro de morts avançava pel carrer a una marxa constant.
La gent, des de les voreres, saludava el mort amb les mans i ell també els va saludar.

Matí de diumenge

Obro els ulls i amb el primer moviment noto l'aura de la ressaca, procuro que els moviments siguins suaus i llavors sento una fragància de dona al coixí. No recordo res i em punxa el cap.

A mida que em desperto percebo el soroll de la dutxa i un suau olor a cafè acabat de fer.

Deu haver estat una bona nit, en aquest moments desitjo un coctel de paracetamol.

Polèmica

No m’agrada l’anunci de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes. Ara, que no m’agradi l’anunci no significa que en sigui detractor. Exposo que no m’agrada perquè potser cal un missatge més directe, més al·lusiu a la qüestió per senzibilitzar la ciutadania més enllà d’un cert victimisme, de l’al·lusió a un antagonista. Potser hauria pogut tenir més ritme i ser una mica més pedagògic. En definitiva, més constructiu.

El que defenso aferrissadament és, no només el dret d’emetre’l si no a més, el propi sentit de l’espot. Tot i que he fet al·lusió al victimisme em refereixo a explotar aquest sentiment per tal de promoure l’objectiu de la Plataforma. És innegable que si no tenim seleccions catalanes oficials és per culpa de les federacions espanyoles i de les institucions estatals. És evident que reflexa una realitat i que els sectors espanyolistes en faran un drama, d’això i de qualsevol cosa que es proposi.

No voldria pas situar-me en la línia d’aquells sectors que l’han criticat amb múltiples excuses començant per l’ètica i acabant per la política. Diàriament veig anuncis on hi intervenen nens, sovint utilitzats com a instruments de consum, o anuncis dels polítics professionals que ens demanen subtilment el vot malgrat que encara no hagi començat cap campanya. El que resulta irònic és que quan es demanen seleccions nacionals (catalanes o d’altres) hi ha qui es posa les mans al cap i diu que no s’ha de barrejar esport i política, en canvi tenir seleccions estatals (o estar en contra de les primeres) no té res a veure amb política. Algú m’explica quin sentit té això? Si esport i política no van lligats perquè les autoritats assisteixen de forma oficial a alguns esdeveniments esportius? Per què es fan valoracions polítiques del fet de tenir seleccions nacionals si no té a veure amb la seva activitat? Per què en les més altes competicions es participa a nivell d’estat si aquest és l’expressió política d’un territori o unes institucions?

La política no va deslligada de cap activitat quotidiana, ja que com a éssers socials que som ho expressem en qualsevol comentari, sentiment o sensació, conscient o inconscientment. Inclòs el fet de no posicionar-se és una posició política. Quan ser políticament correcte equival a censurar la realitat s’ha de trencar aquesta correcció, aquesta subtilesa és la nova forma de censura, i en la polèmica de l’anunci això és un fet. La realitat és la que és, no la que alguns voldrien que fos.

Jo també em trec la samarreta

No a la censura.

Sí a les seleccions nacionals catalanes, però de de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Dormint a l'ombra

Trec el cap per la finestra i contemplo la figuera al final de l’hort, com s’agita al vent i el contrast amb el blau, net de núvols que en fa una imatge nítida i clara. De l’estiu m’agrada la combinació de colors, sobretot el blau impecable del cel amb el verd dels arbres.

Baixo al pati, l’atravesso i observo detingudament aquesta meravella de figura. M’hi acosto poc a poc, m’enfilo pel tronc, clar, llis i brillant. Amb calma aparto les branques i segueixo el camí, movent-me entre les fulles, notant l’aire calent a la cara.

Arribat al punt més alt, toco les flors que encara queden i en cullo la fruita. La devoro, assaborint fins que m’afarto la polpa ben dolça.

Assegut, en acabar, contemplo el meu voltant. Em poso còmode i m’adormo a l’ombra. I és que l’estiu té aquests plaers.

Ous i pólvora

Ja fa temps que ha arribat la calor, i malgrat ser temps d’exàmens per als estudiants, ve de gust sortir, airejar-se i gaudir del sol fins que ja és massa tard i ens posem com gambes. La setmana que ve, però, ofereix un pla original, que no per repetir-se cada any deixa de ser interessant. Arriba la festa de Corpus i diverses localitats del principat s’engalanen i treuen a lluir algunes de les millors gales.

Així doncs, durant aquesta setmana, en diverses localitats es podran observar carrers amb catifes de flors, ous ballant sobre les fonts i la festa estrella d’aquestes dates, la Patum.

Enguany l’àliga celebra el seu 250 aniversari, la patum infantil el cinquantè i serà la primera Patum després de la declaració com a patrimoni oral i immaterial de la humanitat, però també, tràgicament la primera després de l’assassinat del jove Josep Maria Isanta, que ha rebut el títol pòstum de patumaire. Al marge d’aquestes qüestions la festa no diferirà gaire de les anteriors, els nans, els gegants, les maces, l’àliga, les guites, els turcs i cavallets, el tabal i l’estrella de la celebració, els plens. Una orgia de pólvora, foc, música, dansa i barreja que des de fa segles és mescla de rituals cristians i pagans.

Per als que aquest any no ens puguem desplaçar fins a Berga ens queda la calma, l’oportunitat de sortir a passejar i veure els diversos patis i claustres decorats amb flors i on ens podem embadalir davant d’ous dansant sobre un raig d’aigua. Un curiós fenomen que pel que sembla hauria arribat des d’Itàlia i està documentat, ja, dels segles XV i XVI. L’ou com balla és física pura, el raig es regula, es buida l’ou i es col·loca la decoració floral a l’alçada justa perquè l’ou, si cau, no es trenqui, que malgrat tot sovint s'esquerda. Una bona excusa per deixar els llibres i els apunts i sortir a fer un volt.

Per a la festa no patiu, en pocs dies ens plantem a Sant Joan i s'assegura més foc, pólvora i alcohol. Bona festa!

En construcció

De moment aquest bloc es troba en fase de construcció. Espero en breu poder començar a penjar-hi articles, però primer he de definir exactament què és el que hi vull posar.

Diverses idees em ronden pel cap, però la manca de costum en l'hora d'escriure i algunes qüestions tècniques encara no m'ho permeten.

Tan de bo en poc temps comenci a tenir ja un espai desenvolupat i afegir-me, d'aquesta manera, a la blogosfera.

Salutacions.