Dormint a l'ombra

Trec el cap per la finestra i contemplo la figuera al final de l’hort, com s’agita al vent i el contrast amb el blau, net de núvols que en fa una imatge nítida i clara. De l’estiu m’agrada la combinació de colors, sobretot el blau impecable del cel amb el verd dels arbres.

Baixo al pati, l’atravesso i observo detingudament aquesta meravella de figura. M’hi acosto poc a poc, m’enfilo pel tronc, clar, llis i brillant. Amb calma aparto les branques i segueixo el camí, movent-me entre les fulles, notant l’aire calent a la cara.

Arribat al punt més alt, toco les flors que encara queden i en cullo la fruita. La devoro, assaborint fins que m’afarto la polpa ben dolça.

Assegut, en acabar, contemplo el meu voltant. Em poso còmode i m’adormo a l’ombra. I és que l’estiu té aquests plaers.