Polèmica

No m’agrada l’anunci de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes. Ara, que no m’agradi l’anunci no significa que en sigui detractor. Exposo que no m’agrada perquè potser cal un missatge més directe, més al·lusiu a la qüestió per senzibilitzar la ciutadania més enllà d’un cert victimisme, de l’al·lusió a un antagonista. Potser hauria pogut tenir més ritme i ser una mica més pedagògic. En definitiva, més constructiu.

El que defenso aferrissadament és, no només el dret d’emetre’l si no a més, el propi sentit de l’espot. Tot i que he fet al·lusió al victimisme em refereixo a explotar aquest sentiment per tal de promoure l’objectiu de la Plataforma. És innegable que si no tenim seleccions catalanes oficials és per culpa de les federacions espanyoles i de les institucions estatals. És evident que reflexa una realitat i que els sectors espanyolistes en faran un drama, d’això i de qualsevol cosa que es proposi.

No voldria pas situar-me en la línia d’aquells sectors que l’han criticat amb múltiples excuses començant per l’ètica i acabant per la política. Diàriament veig anuncis on hi intervenen nens, sovint utilitzats com a instruments de consum, o anuncis dels polítics professionals que ens demanen subtilment el vot malgrat que encara no hagi començat cap campanya. El que resulta irònic és que quan es demanen seleccions nacionals (catalanes o d’altres) hi ha qui es posa les mans al cap i diu que no s’ha de barrejar esport i política, en canvi tenir seleccions estatals (o estar en contra de les primeres) no té res a veure amb política. Algú m’explica quin sentit té això? Si esport i política no van lligats perquè les autoritats assisteixen de forma oficial a alguns esdeveniments esportius? Per què es fan valoracions polítiques del fet de tenir seleccions nacionals si no té a veure amb la seva activitat? Per què en les més altes competicions es participa a nivell d’estat si aquest és l’expressió política d’un territori o unes institucions?

La política no va deslligada de cap activitat quotidiana, ja que com a éssers socials que som ho expressem en qualsevol comentari, sentiment o sensació, conscient o inconscientment. Inclòs el fet de no posicionar-se és una posició política. Quan ser políticament correcte equival a censurar la realitat s’ha de trencar aquesta correcció, aquesta subtilesa és la nova forma de censura, i en la polèmica de l’anunci això és un fet. La realitat és la que és, no la que alguns voldrien que fos.

Jo també em trec la samarreta

No a la censura.

Sí a les seleccions nacionals catalanes, però de de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.